L'osteopatia és un acostament diagnòstic i terapèutic manual a les disfuncions de mobilitat articular i tissular en general, en el que concerneix la seva participació en l'aparició de les malalties.
No sempre existeix una correlació entre el segment en disfunció osteopàtica i la zona que presenta el dolor. Relaciona les disfuncions estructurals, viscerals i cranials.
Alta velocitat: són les tècniques que habitualment es diuen de “thrust”. N’hi ha de directes i de indirectes. Es poden realizar en articulacions, vísceres i al crani. Quan es fà a les articulacions es pot notar un soroll articular.
Funcionals: són tècniques molt suaus on els teixits es van alliberant mentre el terapeuta segueix els teixits. Es fan a qualsevol lloc de l’organisme i es pot fer amb més o menys pressió de la mà.
Crànio-sacral: Shuterland (1873-1954) i John Upledger 1932-1912), metges I osteòpates varen descubrir el Moviment respiratori Primari I el Ritme Crànio Sacre respectivament. Aquest moviment és causat sobre tot per l’entrada i sortida del Sistema Nerviós Central del líquid céfalo-raquidi. S’utilitzen tècniques generalment amb una pressió de 5 grams. Aquest sistema neural està connectat amb el sistema miofascial a la resta del cos. Es treballa buscant les lesions actives.
